Balears sostenibles & Associates

Una visió del que podrien ser i no son le Illes Balears, denunciem el que no hauria de succeir, i donem suport incondicional a les bones pràctiques en tots els camps. Encara que això sigui una pràctica perillosa al nostre país, defenssem la llibertat d'expressió com a única forma de arribar a gaudir de una democràcia plena, sense estar captius dels terroristes econòmics que ofeguen els rebels de la nostra terra. Com deia Ogilvy, la creativitat i genialitat que necessitem, la trobarem molt més facilment entre els rebels, i els inconformistes, que entre la resta.

EN NADALET

tomeu | 31 Agost, 2009 08:21

Després de haver llegit fa un parell de dies, la paràbola del clot, em permet de escriure jo un altra, més que res per així deixar clar que jo, a pesar del meu agnosticisme, també en puc fer de jocs amb doble sentit, o triple si ve al cas. Coses de haver estudiat amb els franciscans. La paràbola que us contaré idò, és la dels pans i els peixos, que, com tots sabeu, té molt a veure amb la nostra Catedral avui en dia, degut a la remodelació artística d’en Miquelet nostre. Quan Jesucrist va multiplicar els queviures, per a poder donar de menjar a la multitud que s’havia acostada a ell, amb ànim de escoltar les idees i compartir el somni de la Nova Frontera, va fer dos miracles a l’hora, un d’ells mai suficientment reconegut, va aconseguir que el manà que havia portat al lloc necessitat, fos distribuït en funció de les necessitats i la gana, i per això, va eliminar la figura de’n Nadalet, que, com qui no vol la cosa, sempre ensumava allà on hi havia alguna cosa a repartir. Jesucrist va enviar en Nadalet ben enfora dels llocs de repartiment, ja que la seva ànima no era pura, segons ell mateix confessava, havia passat massa temps al costat de la reina de les ombres – Nadalet dixit – i ja no havia tornada enrera. L’esperit de’n Nadalet tendia sempre a omplir les panxes més ben arrodonides, aquelles més esplendoroses, les que, per la seva obesitat mòrbida, ofenien els ulls dels pobres famèlics que havia al seu costat, la de aquells que eren cridats a aquell lloc, per a satisfer el seu cos i la seva ànima, no era res anormal això, era la seva naturalesa, havia estat alletat per actuar així, com els voltors, que només fan el que els han ensenyat a fer. Però Jesucrist que ho sabia, el va mantenir sempre ben lluny de la intendència, no el va castigar, no el va reprendre, com de la resta de les bestioles de la Naturalesa, sabia que ell també era obra del seu Pare, i que només es podia fer una cosa, ensenyar el camí vertader i esperar que ell aprengués, sense sang, sense coacció, sense fer passar fam a ningú, sense extorsions, la lliure elecció era això, i la lliure elecció és el principi històric de la democràcia, la vertadera, la que fa al gènere humà distint, i per tant, únic. No sé si m’he explicat, però que ningú confongui fermesa interior, o el convenciment absolut de fer el correcte, en cap posició desafiant i/o orgullosa, o és que també és orgull no agenollar-se? Perquè si creuen que és així, van donats, i que es vagin acostumant, que les generacions que pugen seran cada vegada més contestatàries i proclius a qüestionar-ho tot, sobre tot, la necessitat dels Nadalets d’aquest món, coses de tenir un sistema educatiu públic que procura ensenyar valors a l’hora que coneixements. Gràcies a les parques per això.

PALAU DE CONGRESSOS

tomeu | 31 Agost, 2009 08:17

Segons les darreres informacions, Barceló se’n vol anar, i Cort i el Govern li volen posar fàcil. Una vegada aclarit el tema, anem per parts, Barceló deu voler partir ja que no rep els 30 MM de Euros que diu que haurà de sobreposar, perquè, no ens enganyem, a hores d’ara, els tècnics i l’arquitecte asseguren per activa i per passiva, que no només no n’han posat ni un, dels 20 que n’han rebuts de les arques públiques, encara no arriben als 17 els que s’han invertit. És a dir, que Barceló encara ens deu prop de 3 MM de Euros als contribuents, que generosament li deixem, durant quant de temps? sense cap tipus de interès. Cony! 500 Milions de les antigues pessetes, on s’han d’anar a demanar aquestes condicions? Si com sembla que succeirà, Barceló finalment abandona el projecte, haurem de fer balanç del que aquest abandonament significa monetàriament, per una banda els costs de Barceló, que són exclusivament els de despesa de l’aval signat de cinc milions, i dels seus respectius gabinets legal, econòmic i fiscal, aquests, per evitar embulls, al preu dels respectius de les Administracions corresponents, tot i que ja els agradaria als de Barceló estar tan ben pagats. En poques paraules, que haurem de veure quines despeses li haurà causat a Barceló, sense cap dubte, però no oblidem que son ells els que volen canviar les regles del joc a mig partit, i que les despeses de un primer concurs ara en fallida, i de un segon concurs, no seran atribuïbles als òrgans de l’Administració, ergo qui l’ha feta que la pagui. Per un altra banda, s’haurien de explorar si no hi ha raons objectives que indiquin un canvi veritable en els paràmetres econòmics del projecte, quines contrapartides esperava Barceló? Que presumptament no es produeixen per el canvi de Govern del 2007, pregunta per a la Fiscalia Anti-corrupció, això pot apuntar alguna cosa més, si no hi ha hagut canvis substancials que desvirtuïn el contingut econòmic de la concessió, ja que no s’explica una decisió empresarial d’aquest tipus sense greus desviacions pressupostàries. Gratin, gratin, que a algú segur que li pica.

Llibre Blanc del Turisme II

tomeu | 31 Agost, 2009 07:56

Continuem amb les apreciacions del Llibre Blanc que, recordem, ha estat fet amb el consens de les associacions empresarials de la cosa. 1.- Turisme nàutic, no representa més que el 2,3% del total, fortament estacional i això si, amb una despesa lleugerament superior a la mitja. 2.- Turisme de creuers, tot i el seu espectacular augment als darrers vint anys, no representa més que el 0,8% de la despesa total a les Illes, i la seva despesa unitària només és de 59 Euros dia, amb una durada de l’estada de 1,5 dies. Això si, la despesa es troba molt concentrada- comentari meu. 3.- Turisme de golf, en termes d’ingressos no supera el 1,8% del total, tot i que la seva despesa és de les més altes. Jo hi afegeixo que dels 157.35 Euros dia, si comptem el “green fee” i la estada hotelera, els que la tenen, no tots, hi queda ben poc per repartir a la resta. 4.- Cicloturisme, els ingressos representen un 0,7%, estada i despesa inferior a la mitjana, anotació, hauríem de veure quines inversions s’han realitzat als darrers anys i si estan justificades, per altra banda, l’estudi sobre el Cicloturisme que es va encarregar, donava unes xifres molt diferents de despesa, fet a mida? 5.- Turisme de Congressos, una de les despeses més altes de tots els segments específics, quasi doblant la mitja, però el seu acumulat es queda en el 2,3% dels recursos ingressats. 6.- Capacitat hotelera 2006, xifres oficials, pendents de revisar amb les places il•legals que es volen regularitzar. Hotels 199.181 /Apart-hotels 86.286 / Apartaments 97.403. Aquests són un 25% més o menys del total, que ara, amb el Decret que ha impulsat la Conselleria de Turisme, també poden fer tot inclòs, una “boutade” més contra la oferta complementària de restauració i bars. 7.- La evolució estadística de augment de places d’allotjament, ens assenyala que, contràriament a allò defensat per el President de la CAEB a la televisió, la Llei i Decrets que la regulaven, no tan sols no impedien la seva proliferació, afavorien l’augment de places i la disminució de establiments, és a dir, més concentració de la oferta. Haurà de demanar disculpes ell per enganyar a la Gent? Continuarà. Tomeu Amengual i Ventolrà. Màster Turisme Sostenible.

LLibre Blanc del Turisme I

tomeu | 31 Agost, 2009 07:54

Avui, per demostrar que el que els venc dient a sobre el fenomen turístic, és radicalment cert, em remetré a la literalitat del tel text del ja publicat LLIBRE BLANC DEL TURISME. Tot el que els diré s’ha tret de les pagines que han ajudat a fer, ens tan poc sospitosos de ser d’esquerres, com la Fed. Hotelera de Mallorca, AVIBA, FOMENT DEL TURISME, i d’altres, com tampoc podran desacreditar les seves pròpies afirmacions, com habitualment fan, quan el missatge o el missatger no és el seu, fins i tot calumniant o mentint descaradament. Afirmacions del llibre: 1ª.- La despesa real per turista ha descendit en els darrers temps, només l’arribada de més turistes ha aconseguit fer pujar el descens de la despesa per unitat de visita. 2ª.- La despesa real en Euros constants en temporada alta es negatiu -6%, en temporada mitja negatiu només un -0.5% i només en temporada baixa experimenta un creixement positiu + 10%. 3ª.- El descens real en despesa en menjar i begudes als darrers anys ha estat de un – 28,6% , el que jo diré ara no ho he llegit encara al llibre que no he acabat però, els sembla que el tot inclòs hi deu tenir res a veure? 4ª.- Les motivacions a les distintes temporades son distintes també, i no en fem gaire cas d’això. 5ª.- De l’any 1987 fins a l’any 2006 la taxa de estacionalitat, és a dir, la quantitat de turistes a sobre del total que ens visita en temporada alta, s’ha incrementat en 4,7 punts més, és a dir, ara es situa en un 62,7% quan al 87 era de un 58%, comentari meu, gran èxit de les polítiques turístiques dels consellers de torn. 6ª.- A finals dels anys 90, la capacitat hotelera que romania oberta a l’hivern era de un 20% aproximadament, ara no arriba al 15%, rotund èxit de la política de creació de llocs de feina, ja poden suposar que això darrer també és comentari meu. I de moment aturaré en aquest punt, totes aquestes afirmacions, recordin que no son meves, avui utilitzo les de aquests prestigiosos ens, i les dels acadèmics de la UIB que han format part de l’equip redactor del mateix, del qual vull fer constar a més a més, la meva total confiança en la seva tasca, ja que de la lectura de la primera part del llibre es nota que aquest traspua rigorositat i mètode científic. Pròximament continuarem amb l’anàlisi de les afirmacions del llibre que donen suport a la necessitat de un canvi de model turístic, que tota la societat de les Illes demana, i que tan sols els grans depredadors i aquells que estan massa preocupats per l’angoixa de la cadira, es neguen a concedir. Tomeu Amengual i Ventolrà Master Turisme Sostenible i Master Marketing per UIB.

PLA DE MARKETING NADAL.

tomeu | 31 Agost, 2009 07:52

25 milions d’euros anuals, segons en Nadal, 40 milions segons n’Eulogio Bordas, que és el consultor que, amb una sucosa atribució de un concurs per valor de més de 400.000 euros ens fa el Pla de Marketing. A jo m’agrada fer sumes i restes, i resulta que, contant fins i tot els infants, el mínim ens sortiria a tots els balears, per uns 25 Euros l’any la campaneta, i en això li afegeixin els 2 Milions d’euros a l’any que ja li paguem a Rafel Nadal per dir que és Mallorquí, cosa que tothom sap, per cert, d’ací a la Xina. I si hem de fer cas en Bordas, resulta que 25 milions no ens basten per res, i que n’hem de gastar quaranta a l’any, és a dir 40 euros per cap i any, contant els nins també, perquè no s’enganyin, tot aquest pressupost es manlleva de prestacions socials que no arriben a cobrir les necessitats reals de la nostra societat, de sanitat, de escoletes, de atenció a discapacitats, malalts mentals, etc. I qui els digui el contrari, o és un mentider o és un pallasso. Mirin, no se on arribarà això, però el que si se, és que tots aquests que surten a les fotos s’estiren dels pels i criden com a quiques, quan senten xerrar de alguna TAXA, és a dir, que la paguin tots, ara bé, quan es tracta que només la paguem noltros, els residents, tots es posen d’acord, com més alta millor, què hem d’anar a mirar prim ara! No és que jo digui que no hem de millorar la competitivitat del sector, ni de lluny, tot el contrari, però pensin una cosa, aquests que ara ens diuen com ho volen arreglar, que no son els mateixos que ho han espatllat? I ells ens volen dir el que hem de fer? I amb quina legitimitat? Au va! La veritable alternativa esta en la TAXA DE RETORN TURISTIC AMBIENTAL, que poden veure vostès a la web www.masteribsostav.com , on podran veure com, no 25 ni 40, sinó 150 milions a l’any es poden invertir en producte turístic cada any a les Illes Balears, sense que això els costi als residents de les illes, res més que 12 euros a l’any i els infants fins a dotze anys zero. Triïn vostès, canvi de veritat i que el sector es corresponsabilitzi, i es recuperi part d’allò que ells mateixos han fet trossos, o bé continuem com sempre, i que els mateixos de sempre, segueixin fent de les seves, amb la complaença de una classe política molt poc valenta. El que em sento de veritat respecte això darrer, no ho puc escriure, dormiria a la carretera de Sóller. Moltes de gràcies i sobre tot, no es deixin enganyar.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb