Balears sostenibles & Associates

Una visió del que podrien ser i no son le Illes Balears, denunciem el que no hauria de succeir, i donem suport incondicional a les bones pràctiques en tots els camps. Encara que això sigui una pràctica perillosa al nostre país, defenssem la llibertat d'expressió com a única forma de arribar a gaudir de una democràcia plena, sense estar captius dels terroristes econòmics que ofeguen els rebels de la nostra terra. Com deia Ogilvy, la creativitat i genialitat que necessitem, la trobarem molt més facilment entre els rebels, i els inconformistes, que entre la resta.

RETURN TO SENDER.

tomeu | 30 Novembre, 2009 15:17

Aquest matí he pogut assistir a la darrera reunió de la APD a balears, el missatge, principalment dirigit als empresaris del sector turístic, segons els mateixos ponents reiteraven una i altra vegada, sembla que té acceptació variada, i perspectives de interpretació una mica esbiaixades. Gran intervenció, breu però concisa, clara i llampant de Alexandre Forcades, el mateix cal a dir de Antoni Munar quan diagnosticà amb aplaudiments de gran part de l’auditori, que era hora de prendre mesures, que ja feien tard les tasques en aquesta terra. Sembla que el teixit directiu està disposat a emprendre el camí del canvi. La idea al voltant de la qual ha girat tot el cúmul de idees, era força senzilla, però no per això menys oblidada en tots els terrenys, el mon de les idees.  IDEES  VALOR AFEGIT  RESULTATS.  I TORNA A COMENÇAR. Amb gran profusió de exemples del que estan fent allà fora. Ja saben al mon fora de la roqueta. M’ha agradat especialment la tècnica declamativa dels dos ponents, poc sensible a interpretacions de part. Però especialment clara m’ha semblat la postura de Sebastià Escarrer –fill- i em demano, si aquesta és la seva postura pública, perquè difereix tant de la publicada? Però això ja ho contestarà ell, si pot i vol, amb el que em quedo, és amb la declaració consensual de tots els ponents, i dels directius de la APD. Anàlisi transversal del territori- Posada en comú de les idees per repensar el producte que podem i volem oferir- discussió de les mateixes- valor afegit al Producte- i per finalitzar, valoració dels resultats, ah! I no ho oblidin tornada a plantejar-s’ho tot de bell nou, apa! Que ja fan tard, hi ha Gent que com jo, duen molt temps esperant a la taula de les idees per poder trobar la millor forma de fer d’aquestes Illes allò que no haurien d’haver deixat de ser mai. Tomeu Amengual MDPT. UIB MTA Turisme Sostenible MBA Marketing

És Martínez Camino un xantatgista?

tomeu | 27 Novembre, 2009 23:37

Pel que fa concretament a mi , en realitat no, però el xantatge es basa en la voluntat de forçar a les persones a fer alguna cosa contrària a la seva voluntat, sota la amenaça de extorsió, per possessió de alguna cosa o persona de valor per a la víctima. Sota aquest punt de vista, sembla que alguns dels parlamentaris de l’Estat, podrien iniciar, cas de voler, una demanda formal en contra del polèmic Secretari de la C. Episcopal. I dic que a jo no, perquè encara que hagués votat afirmativament, que hauria estat el cas, en cas que fos cristià convençut, que no ho és, l’intel•lecte mínim necessari per a ocupar un escó, em donaria llum a bastament com per discernir entre un Deu i aquells que s’arroguen l’exclusiva de interpretar-lo, sembla que volen tornar als temps de les creuades aquests reaccionaris. Cas de ser les dues coses, cas que jo vulgues combregar, cas que em fos negada la comunió, la demanda als tribunals per extorsió els cauria en manco que una gallina posa un ou. De fet, alerta que la cosa no acabi així, a no ser que el Secretari Camino faci anques enrera, i es cenyeixi a l’única cosa que el pot salvar de fer el ridícul més espantós, el Dret Canònic, i faci una consulta ràpida i fonamentada a cervells amb més posat, i amb menys incontinència que el seu, això si, el tal Camino fa molt bé de Secretari, però si ell és una mostra del que impera a la Conferència Episcopal, en fi, què hi farem, l’Esglèsia és així lenta en els seus avanços i reiterativa en les seves regressions, però és la que és, i jo, que he estat format per capellans i en conec molts i molt bé, no em puc estar de dir que, per sort, en la meva vida, i en les meves experiències, mai, i dic mai, em vaig trobar amb ningú ni semblant al tal Camino, potser alguns ho eren o s’ho sentien, però mai en tota la meva joventut vaig veure comportaments tan reaccionaris per part de cap capellà, que vaig tenir sort? Potser, o potser qui no en té de sort ni quan s’equivoca, és la Conferència Episcopal. Però és igual, com que s’ho perdonen entre ells, tant els hi és. Salut i bonhomia, que falta ens fa. Tomeu Amengual i Ventolrà.

FEDERACIO EUROPEA DE GUIES TURISTICS

tomeu | 25 Novembre, 2009 10:30

Ara resulta que la FEDERACION EUROPEA DE GUIAS -FEG- ha elegit com a President al que ha estat President de la CEFAPIT fins ara, el canari Carlos Ortega. Això que hauria de ser una bona notícia per als Guies de l’estat espanyol, només és un mal de cap més, donada la trajectòria de l’esmentat. El típic cavall de Troia, el personatge ha estat una figura cabdal per a deixar als peus dels cavalls als guies espanyols davant la legislació, i ara rep el seu premi. Fa temps que se que el tal Carlos només cerca ser elegit per un lloc a Europa, ara veurem què succeeix en el si de la vella CEFAPIT, que si no reacciona i aviat, es veurà ben prest despullada de la seva font d’ingressos. Pel que fa a la FEG, resulta curiós que una institució d’aquest tipus es regeixi per una norma de participació tan poc democràtica, és a dir, no proporcional, ni tan sols ponderada, cada estat té un vot, independentment que hi hagi 3000 Guies treballant o només 30, s’imaginen un sistema així al Parlament Europeu? Veritat que no? Idò això, que fa pardal que siguem noltros tan beneïts com per permetre que allà on som dominants ens prenguin el pèl d’aquesta forma. Ja és benb veritat que ens mereixem tot el que ens passi, per babaus! Tomeu Amengual i Ventolrà.

NO ÉS RES PERSONAL

tomeu | 23 Novembre, 2009 09:07

Un parell d’amics, ja saben, aquests que et diuen el que pensen i no et donen punyalades d’amagat, em varen comentar que alguns dels meus escrits al bloc podien ser interpretats com una mostra de rancúnia personal contra el Conseller de Turisme, i quan els vaig explicar la meva postura envers l’actual titular de Turisme, tot d’una em varen dir que això ho havia d’explicar de la mateixa forma que havia imprès les meves impressions al respecte, i com que crec que tenen raó, ara mateix ho faig. 1.- No és personal, es basa en fets mesurables. 2.- En Nadal és misser, no sap res de Turisme, jo no ensenyaré Dret i ell no ha de intentar donar lliçons en Turisme, qüestió de competència, és a dir, de ser competent. 3.- Quant a una entrevista a Canal 4, en Nadal utilitza el llenguatge no verbal que es veu a les imatges, em sap greu que cap entès en la matèria, expliqui què vol dir la seva gestualitat, aclariria molt les coses. 4.- La praxis de intencions que Nadal ve demostrant, no té res a veure amb l’interès general de les Illes Balears, més bé, amb la defensa dels interessos dels poderosos, que com tots sabem, han externalitzat els costs del sector a sobre les esquenes dels ciutadans. 5.- Que no és personal ho demostra el fet que ni tan sols hem creuat mai una paraula, ni falta que fa, segur que tots dos tenim coses més importants que fer. 6.- El que si puc afirmar és que, l’esforç que alguns hem de fer, per la seva manca de honestedat amb els ciutadans de les Illes, fa que aixequi de tot menys simpaties, cosa que potser si succeiria en els cas que, en lloc de semblar un xotet de corda dels poderosos, es dediqués a fer la feina de un vertader Conseller de Turisme. 7.- Res més idò, necessito dir per explicar la meva oposició al personatge, els jutges ja diran la seva, a mi, com a estudiós i professional del turisme, amb 30 anys de experiència, i més de deu de estudiar-lo, fins als límits que avui encara marca la UIB dins el camp turístic, no només no m’aporta res, més aviat és un greu perill per a la Sostenibilitat del turisme, i més perillós encara, per a moltíssims de llocs de feina a tot l’arxipèlag. Tomeu Amengual i Ventolrà MDPT Plan. Destinacions turístiques MTA Turisme Sostenible MBA marketing Turístic.

DRET DE FAMÍLIA

tomeu | 23 Novembre, 2009 07:35

Avui, em toca respondre a una entrevista publicada al dB a sobre aquest tema, on una vella coneguda tracta el tema de pares i fills, tot i que, si no vaig errat, en qüestió de conflicte, ben pocs pares haurà defensat, si és que n’ha defensat a cap, però no és això el que criticaré del seu discurs. A un moment determinat de l’entrevista, diu que cal desprestigiar els pares que no paguen la pensió dels fills, i com a argument diu que a les dones ja els ho fan dient que posen denúncies falses als processos penals. Escolti, no és que ho diguin els pares, és que ho diuen els mateixos jutges, i alguna jutgessa per cert, però a mi, això em preocupa relativament poc, de fet, en cas de conflicte, no es pot esperar molta capacitat de raonar fredament de cap de les dues parts, ho dic per experiència, però el que si es pot esperar, és que els professionals contractats per defensar els drets dels seus clients, aportin una mica de seny, però com els mateixos jutges diuen, d’això rai! Les denúncies per maltractament, agressió, abús de gènere, etc. Son d’allò més usual a dia d’avui, en parelles en procés de separació, son totes certes? Tots coneixem de algú que ha patit denúncia falsa per a poder obtenir unes condicions avantatjoses en el procés previ al judici. D’on surt la estratègia? En alguns casos segur que és cosa de part, però en d’altres, molts, forma part de l’estratègia suggerida per els seus missers, algú ho dubta? Per no parlar quan el conflicte es centra en els fills del matrimoni, llavors les estratègies les coneixen molt bé els agents del GRUME. Jo proposaria que es pogués fer un estudi a sobre la incidència que té el lletrat escollit a sobre les denúncies interposades per els seus clients, i les lleis de l’estadística ens poden mostrar una realitat distinta a la dibuixada per aquesta vella coneguda, i potser, millorarem els mecanismes de control a sobre algunes disjuncions. Fins i tot, quan el/la misser aconsella a la mare no denunciar el no cobrament de la pensió, davant la voluntat irrenunciable del pare d’anar a presó si no es restablia primer el dret de visita dels seus fills/es. La memòria és un recurs inesgotable, i les accions del passat ens persegueixen fins a la mort, però a tots, no només aquells que es pensen haver guanyat. En tot aquest embull que va ajudar a formar aquesta vella coneguda, les que més varen perdre sense dubte, varen ser les meves filles, i això no ho oblidaré mai. Alea jacta est. De fa més de vint anys. Tomeu Amengual.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb