Balears sostenibles & Associates

Una visió del que podrien ser i no son le Illes Balears, denunciem el que no hauria de succeir, i donem suport incondicional a les bones pràctiques en tots els camps. Encara que això sigui una pràctica perillosa al nostre país, defenssem la llibertat d'expressió com a única forma de arribar a gaudir de una democràcia plena, sense estar captius dels terroristes econòmics que ofeguen els rebels de la nostra terra. Com deia Ogilvy, la creativitat i genialitat que necessitem, la trobarem molt més facilment entre els rebels, i els inconformistes, que entre la resta.

EL DESIG DE CAP D’ANY!

tomeu | 31 Desembre, 2009 14:02

No és gaire difícil de decidir, que el Projecte de canvi de model turístic, que he defensat de fa més de dos anys, pugui donar passes endavant, i així puguem aconseguir capgirar l’empobriment vertiginós que l’antic model està causant, sobre tot als més febles d’aquesta terra. I per això haurem de comptar amb polítics valents i compromesos, amb la terra i els seus ciutadans, no mansos al servei dels poderosos, amb tal de recollir les miques que cauen de la taula. Els galls de brega que deia n’Antich. Per defensar el projecte www-masteribsostav.com Salut i Molts anys a tothom. Tomeu.

DECLAREN INCONSTITUCIONAL LA TAXA MEDIAMBIENTAL DE SARKOZY

tomeu | 30 Desembre, 2009 21:34

Reprodueixo ara el que vaig dir de aquesta taxa, però abans els hi explicaré el perquè de la seva inconstitucionalitat, tan òbvia com que fins i tot un neòfit en la matèria l’ha de entendre, en un país desenvolupat, tots som iguals davant la Llei, o així hauria de ser no? Bé doncs, el Sr. Sarkozy, obviava aquest precepte, i deixava aquesta norma sense aplicació als sectors de la indústria més contaminants, per això i sobre tot per això, no el pot dur endavant. A qui li sembla raonable que un preu de 18 Euros per tona de CO emesa a l’aire la paguin els petits i quedi pràcticament sense efecte per als grans contaminadors? Als jutges tampoc han combregat en les rodes de molí que Mr. Le Président els havia receptat. Ja té nassos que sigui algú tan de dretes com en Sarkozy el que s’atreveixi a posar la taxa mediambiental. A dia d’avui, França no només té ja, la anomenada “tax de séjour” ara també té la taxa de mediambient, i els fonaments de la seva economia no semblen trontollar gaire. Però això dibuixa un altra escenari a les Illes Balears, el “Gobierno de España” ja ha deixat caure que estudia posar en marxa quelcom de semblant, i els governants de les Illes i els empresaris turístics de les Illes, embarcats en un passa tu que els té immobilitzats. La solució per a les Illes només passa per una aliança estratègica dels empresaris amb el futur de la societat illenca, afrontant ja de forma intel•ligent, els mecanismes de correcció als que s’hi ha negat fins ara, les seves empreses depenen d’això. L’altra pota d’aquesta aliança descansa al poder polític, i al coratge que pugui mostrar, és ben hora de mostrar les dents al Gran Germà de Madrid, arribar al consens de posar en marxa la Taxa de Retorn a les Illes Balears amb els empresaris, i evitar que Madrid ens torni a gravar amb una figura semblant que, com sempre, en res beneficiarà a les nostres Illes, que serien, una vegada més i com és habitual, la vaca lletera que alleta les altres cries del “Golfo” centralista. Si arribem en aquest consens, ha de ser una postura de tot l’arc parlamentari la de evitar que una figura coincident amb aquesta, és a dir, per a finalitats mediambientals o patrimonials, ens sigui imposada de l’àmbit estatal, no seran capaços ni de fer això? Ens estan apujant imposts sense que això repercuteixi d’altra forma que no sigui negativa per a les Illes, volen despertar a la realitat de una puta vegada? És ben hora que, els empresaris justifiquin la seva riquesa en quelcom més que la ximple explotació dels treballadors, i els polítics la seva obligada presència en alguna cosa més que una nefasta partitocràcia. Salut i sort. Tomeu Amengual i Ventolrà. MDPT UIB MTA UIB.

GINARD, UN CLON DE NADAL.

tomeu | 30 Desembre, 2009 10:09

O això és el que podria semblar, degut sobre tot als seus sobtats canvis de opinió i postura públiques, avui els de CxC son uns traïdors, demà els vull amb jo, i fins i tot els ofereixo la vara del poder, tot això contrari diametralment una cosa de l’altra, però no, no és així, en ambdues situacions hi ha una constant, i és que ell i els seus seguirien en l’equip de govern. A Ginard li han sortit malament els comptes, es pensava que els de CxC no signarien mai una moció de censura amb el PP, per moltes de qüestions, però n’hi havia una de molt més important que les altres, legitimitat democràtica, ell ha estat batlle amb els vots de CxC degut a un acord que, qui el coneixia, sabia que faria impossibles per no complir, i a pesar d’això, es varen imposar les tesis de Palma de tots els partits, fet acomplit. Quan, seguint els auguris, va expulsar els regidors de la coalició, al segon següent, no tenia legitimitat per continuar un dia més al càrrec, ni que fos per un vot, no era el partit més votat, moció de confiança? La perdria fins i tot a ca seva. Ara Ginard fa una oferta in extremis per salvar la cadira, i amb el respecte absolut cap a la sobirania dels votants de CxC, aquesta és una oferta que s’ha de rebutjar, el compromís i la paraula donada s’ha de visualitzar de forma clara i contundent, que tenen diferent valor per uns que pels altres, aquesta és una oferta enverinada per a poder dir als seus, la culpa és dels de CxC, quan tota, absolutament tota la responsabilitat recau en les ànsies depredadores de un arquetip de dirigent de UM, Guillem Ginard. Dins l’àmbit de UM, estarà amortitzat ben aviat, en perdre el càrrec comença l’assalt, i no aguantarà gaire el xic, i ell ho sap. Els campaners i campaneres es mereixen poder llevar-se de damunt aquest individu avui, i ni que sigui el 2011, votar de bell nou, aquella opció que s’ha mantingut lleial al seus compromisos amb el poble i amb els seus representants, els que no han enganyat ningú quan han dit que no volien un projecte i en volien d’altres alternatius. Era la UM de Ginard i encara ho és la que s’oposava i s’oposa a projectes de tipus cohesionador i que resoldrien problemes com el de Campos. Per aquest viatge no feien falta aquestes alforges. Tomeu Amengual i Ventolrà. MDPT Direcció i Planif. Destins Turístics.

CRISI AL TRANSPORT DISCRECCIONAL.

tomeu | 29 Desembre, 2009 07:53

Aquest era el títol de un article que vaig llegir dia 28 a un diari, i no em creia el que posava, fins que vaig veure la clara intencionalitat dels que varen intoxicar informativament al/la redactor/a del diari. N’estan preparant alguna de grossa, i no tardarem molt de temps a veure com aquesta es dibuixa a l’horitzó. La realitat del sector és dura, però sobre tot, dura per als treballadors, que han minvat molt els darrers anys, i no per les raons esmentades per qui va enganyar al redactor, la ingenuïtat a certa edat no val. Si el problema era com deia, el canvi de model de paquet a turista lliure, només amb aquesta “boutade”, ja hi ha per no tornar dirigir sa paraula en aquest interlocutor, si així fos, tant els taxistes com els dels cotxes de lloguer estarien pegant bots d’alegria, a no ser que les cues de turistes caminant fossin quilomètriques, i no, no és així, cotxes de lloguer, enguany n’hi ha hagut menys que mai, i als taxistes, les hi demanin vostès i veuran. Per altra banda, això de canvi de model, tururut, a qui volen enganyar? Ja no els creu ningú. Ni els seus, que estan farts de haver de callar la realitat en públic, això esclatarà i no tardarà molt. La realitat és que aquesta crisi es produeix, i per ordre d’importància per: 1.- Disminució de diners disponibles per a gastar en el destí. 2.- Explotació extensiva del tot inclòs. 3.- Disminució de les excursions organitzades de tot tipus. 4.- Concentració de empreses. 5.- Pràctiques de externalització, fraudulentes amb els treballadors propis. N’hi ha més, i les dues darreres afecten exclusivament als treballadors i afavoreixen a les empreses, mentre que les altres els afecten per igual. Respecte als sindicats, crec que no persegueixen amb ganes suficients, les malifetes dels empresaris del sector, això els permetria un parell de desenes de llocs de feina més, com a mínim, i això tal com van ses coses, no és poc. De totes formes, aquesta crisi ni l’arreglaran enguany, ni sortirem reforçats si no aprofitem s’oportunitat, i sembla que no ho farem, la por els té agafats d’allà on fa mal, i no veuen més enllà dels seus nassos, i dic jo, si es creuen als que han causat aquest escenari tan dolent per a ells, perquè es creuen que els reserven un escenari millor? Una perla de un esportista d’èlit, si hem de morir, que sigui amb una fletxa clavada al cor, i no una a l’esquena. Solari, jugador de Estudiantes a la final del mon de clubs. Tomeu Amengual i Ventolrà.

Papa Noel robat.

tomeu | 26 Desembre, 2009 11:39

De fet, son tres els que han estat robats de la façana de ca nostra, tots tres pujant la típica escala de corda cap a la finestra. Un fer l’ullet cap a la tradició dels tres reis d’Orient, això dels tres P.N. però una forma més de celebrar les festes de Nadal. Això, que en un altre context, no passaria de ser considerat una pujada de llet de qualque jove, en el concret cas del nostre poble, sembla molt més un perillós signe de degeneració, de la pura i lloable defensa del que un considera com a propi, cap a la intolerable mostra de persecució de les creences i llibertats de pensament dels altres. Jo, que no crec ni en P.N. ni en els altres, segueixo les tradicions que em semblen innòcues per al desenvolupament correcte d’aquells que formen part del nucli familiar, i totes aquelles que, poden ésser part de una homogeneització del pensament, intento evitar-les tant com sigui possible. Ni demano, ni exigeixo als altres que facin el mateix, cadascú a ca seva o a la seva façana és ben lliure de posar el que trobi, què en pensarien els pobres desgraciats, influenciats per d’altres molt més desgraciats encara, si com em comentaven altres il•lustres ciutadans d’aquest poble, a algú se li ocorres anar a prendre foc als domassos els dies festius que pengen per tot el poble? Idò això, el respecte als altres és l’única barrera que no es pot botar sense perill de conflicte greu, una lliçó que tots hauríem de aprendre. Així, vigileu tots que els vostres fills no siguin instrumentalitzats per gentussa sense creences, la que avui és de uns, demà dels altres, i si passat demà algú me’n dona més, encara serà dels seus, o això es creuran ells. Perquè les mans poden haver estat joves, però els instigadors tots sabem qui són. El perillós no és tenir P.N. a les façanes, allò perillós de veritat son els que no respecten les creences o desig dels altres, i pretenen imposar el seu a cop de ganivet, tallant la corda dels tres pobres titelles. Quedi aquesta paraula com a testimoni del que han fet amb aquests joves, i caigui la responsabilitat a sobre els que els manipulen doncs. L’any 2010 tornaran pujar l’escala a la finestra, i seguirem predicant amb l’exemple de la concòrdia i la comprensió, a totes les creences i religions, tal com els Deus de les tres grans religions monoteistes prediquen. Fins i tot, amb aquells mites que ens arriben del Pol Nord. Tomeu i família
1 2 3  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb