Balears sostenibles & Associates

Una visió del que podrien ser i no son le Illes Balears, denunciem el que no hauria de succeir, i donem suport incondicional a les bones pràctiques en tots els camps. Encara que això sigui una pràctica perillosa al nostre país, defenssem la llibertat d'expressió com a única forma de arribar a gaudir de una democràcia plena, sense estar captius dels terroristes econòmics que ofeguen els rebels de la nostra terra. Com deia Ogilvy, la creativitat i genialitat que necessitem, la trobarem molt més facilment entre els rebels, i els inconformistes, que entre la resta.

I ARA QUÈ

tomeu | 27 Agost, 2008 11:22

Ara sembla que ja no és tot com semblava, quan posavem a l’anterior article que res no era com deien els mitjans de comunicació i els voceros de la cosa turística, vàren tardar molt poc els mateixos a canviar el cantet, i la cosa no atura. Ara hem de sentir una nova iniciativa, traslladar a l’àmbit europeu el sistema dels viatges per als jubilats espanyols atorgats per el Ministeri de la Cosa de l’Estat, només que ara seria per als europeus. Idò mirin, una iniciativa més, cap a la desestacionalització? Home si, però només si mirem aquesta com a continuació o increment de l’activitat a alguns dels mesos d’hivern. Si la observem, la desetacionalització, com a capacitat de les Illes per atreure per se, quelcom més que el turisme de sol i platja NO. Que resulta un bon negoci per a les arques de l’Estat? Idò SI. És un bon negoci per als hotelers? Segons com es faci el programa. És un bon negoci per als empleats del sector turístic? Depen de molts factors. I no estic segur que aquests siguin els factors determinants per a posar en marxa una iniciativa d’aquestes característiques, d’entrada em demano si faran el mateix que han fet amb els viatges dels nostres jubilats, ho donaran per quatre anys a una empresa privada per que puguin extorsionar a tort i dret? No és el model que jo defenssaria. Però si l’única cosa que s’atreveixen a fer, en aquest cas, haurem de jugar en les cartes que noltros mateixos ens hem marcat, perquè no oblidem que tot poble té els polítics que es mereix, i el nostre més que cap. En tot cas, resulta ser més del mateix, continuar en la línia de només fer sol i platja i quan no podem oferir això, idò que vinguin subvencionats. Hi ha altres alternatives damunt la taula, i el que no hi ha és coratge per agafar el bou per les banyes. I jo que em penssava que quan anéssin mal donades admetrien els seus errors i intentarien posar remei, ilús de mi. Tomeu Amengual i Ventolrà.

PATRIMONI.

tomeu | 26 Juliol, 2008 09:24

Estic alucinant, ara resulta que el Castell d’Alaró, després de tants de problemes amb la família que figura –o deixen figurar com a propietària del mateix – és Patrimoni Públic de fa molts anys. Això no hi ha qui ho entengui, o si, tot depén de l’importància que cada un li donem al Patrimoni, potser jo li donc molta perquè aquest és el meu “modus vivendi”, per ser més clars, com a Guia Turístic d’aquest país, sense el nostre Patrimoni, Monumental- Natural i Etnològic, ni aqui ni en lloc del món s’entén la figura del Guía com a tal. Però ens trobem que a certes esferes de la política s’entén el Patrimoni com una eina de confrontament, és a dir, un altra forma de presentar-se com a opció política diferent i diferenciada, tant per una banda com per l’altra, això em fa fàstic, sobre tot quan veig que segueixen imperant criteris economicistes. Saben el que pensen molts de polítics del Patrimoni? Jo els hi contaré: No destapeu segons què, que quan ha sortit a la llum, comença a costar diners; si ha estat dos mil anys sota terra, es pot passar dos-cents més i no tocar-me el meu pressupost en l’interval; i ara vols dir què aquests pedrolots son importants?; callau i no digueu res, que si no surt a la premsa no ha passat res. Aquestes son, si fa o no fa, algunes de les postures que jo he vist, i que, sense cap mena de dubte, molts més, sobre tot funcionaris també. I ja hi tornem a ser, funcionaris, el sistema funcionarial a l’Estat espanyol està concebut perquè hi pugui haver un cert control per part de la part fixa de la maquinària – qualsevol – de l’Estat, que pugui exercir una mena de control ètic i professional a sobre de la part variable, transitòria, que son els polítics, pero cà, ni de prop ens acostem a la funció. Em demano si per aquest viatge, i sobre tot, per aquest resultat, no ens bastaria amb el model americà, és a dir, canviar tota la estructura en canviar els polítics, si, de totes formes, els funcionaris adscrits a llocs de responsabilitat no compleixen la funció per la qual vàren ser colocats a llocs de tanta responsabilitat, remuneració, i seguretat laboral, per què els volem? Per aquest viatge, no feien falta tantes motxilles, crec sincerament que la funció pública pot exercir un control molt millor a sobre els responsabñes –o no, això de responsables vull dir, perquè si ho fóssin ja estarien pagant ara la destrossa del metro i del Palma Arena i moltes més desfetes- polítics, si no ho fan, crec que sera hora d’encetar el debat a sobre de l’aplicació de la >Llei de Responabilitat funcionarial i el seu desenvolupament i exigència. Bon dia i Bon cap de setmana. Tomeu Amengual.

CONDOTELS.

tomeu | 17 Juliol, 2008 16:32

A les darreres setmanes i a tots els mitjans de comunicació de les Illes, els habituals portaveus del que volen els que sempre han detentat el poder en aquestes Illes, s’han ocupat de repetir aquest nom, i m’agradaria explicar el que és això. Els condotels son, per explicar-ho sense embuts, la forma de vendre els edificis d’allotjament turístic a les Illes, treure el maxim de rendiment econòmic, de la venda de dits actius immobiliàris i, a la vegada, mantenir el control a sobre de la distribució, lloguer i gestió, de la capacitat d’allotjament de les Illes. És a dir, la quadratura del cercle. Quan ens diuen, que el que volen, és poder fer el que fan arreu del món, no acaben de explicar que el que hi ha a la resta de món, és qualcom de diferent. El que es fa a la resta del món, no és reconvertir establiments turístics ja existents en d’altres amb aquesta modalitat, o al menys no de forma usual, el que es fa és dur a terme noves inverssions, i nous establiments, amb la financiació de molts de petits inverssors. Ben al contrari, a les Illes el que es pretén, és vendre edificis ja existents i vàries vegades amortitzats, sota la excusa de un canvi de categoría o prestacions. El que es pretén és la desinverssió, dels grans TTOO i cadenes hoteleres, traspassant el risc a molts de petits inverssors, minimitzant l’impacte de la pèrdua de competitivitat per a les grans empreses, i incrementant exponencialment el benefici d’aquesta desinverssió per als grans capitals. A més, la conservació de la gestió, en practicament les mateixes mans, duu aparellada la manca de sinergies noves en la gestió dels fluxos de contractació, i de la capacitat de comercialització. La acceptació d’aquesta modalitat en el conjunt de les Illes Balears sense la prèvia aplicació de mesures correctores molt importants, seria una traició, total i absoluta al nostre projecte de país, a qualsevol intent de arribar a recuperar les Illes, com a una destinació de qualitat, i a la vegada, la perpetuació del sistema que tants de mals de caps ens ha produit, a tots aquells que ens hem distingit per una lluita aferrissada en defenssa de la nostra terra. Una cosa seria, per exemple, permetre la construcció de nous establiments de cinc estrelles, amb el sistema de condotel, de nova planta, no provinent de reconverssions de solars abans utilitzats com a establiments d’allotjament, i sempre en sol urbà o turístic. Aspecte que no seria gens menyspreable. I un altra de molt distinta és el que es pretén, demanau-vos si no, quan els hotelers guanyaven tants de diners, pensàven a vendre les seves habitacions a petits inverssors? On inverteixen darrerament les grans cadenes? Per què volen vendre ara els seus actius a les Illes? Si les grans cadenes hoteleres o els petits hotelers volen desinvertir a les Illes, es lícit que els deixem que ho facin?, sense haver assegurat abans la pervivència i millora del nostre teixit turístic? Com deia el President Laporta fa uns dies, malfiau-vos d’aquells que diuen ser dels vostros, i després s’atreveixen a malvendre el futur de les nostres Illes. Tomeu Amengual i Ventolrà. Llicenciat en Turisme i Master en Turisme Sostenible.

LA VERITAT DEL SECTOR TURISTIC.

tomeu | 17 Juliol, 2008 16:22

Començ a escriure aquestes línies amb el convenciment que no agradaran a ningú dels que tenen capacitat de decisió dins l’àmbit turístic, però bé, com que ells no tenen gens de mirament, en general, a l’hora de escollir entre defenssar exclusivament els seus interessos, i els del comú dels mortals, no veig el perque els altres hem de fer un altra cosa, i ser primmirats a l’hora de denunciar algunes fastigoses mentides. Quan ens diuen que el sector turístic va be, ens menteixen, no es que ho digui jo, poden anar vostés a les zones turístiques i veuran una catefa de bars i restaurants tancats o que es traspassen, xarrin amb els propietaris de la majoria de zones, demnin com aixi hi ha hotels encara tancats enguany, i això els fara veure de què va l’assumpte. Obviin les patronals de bars i restauració, que poden estar condicionades per les ajudes que els han d’arribar dels organs de Govern, per intentar que la cosa no vagi més enllà, han de mantenir calladets als seus associats, i obvien la realitat al carrer, mentres cerquen subvencions per les seves estructures. Mirin i es demanin perquè passen algunes coses, perquè hi ha tants d’establiments turístics en venda? Perquè demanen amb insistència els portaveus dels interessos hotelers que es pugui fer canvi en apartaments turístics privats, perquè demanen que es puguin fer condo-hotels i fer el mateix. Tot apunta al mateix lloc, que arriben molts de passatgers a S. San Joan? Ben cert, però hauríem de veure quants son turistes i quants no. El fenòmen turístic és un tema molt transversal, i quant es soluciona només el tema dels hotelers, estem deixant coixa la part més important de l’experiència turística, el destí com a globalitat, que és el que ens condicionarà el futur com a destinació, en un entorn on, els TTOO clàssics tendiran a tenir cada vegada menys pes dins del sector. Jo entenc perfectament que dins un entorn de crisi important, no exclusiva del sector turístic, molt més extensa sense dubte, es vulgui tranquilitzar la població en missatges positius, però ja està bé de fer que la gent combregui en rodes de molí! Ja basta de fer veure que al sector tot va bé, perquè no és així! I si a la gent la tenen enganada, no veuran la necessitat del canvi profund que es fa cada dia més urgent, ja no és desitjable, ja no és necessari, ha arribat a ser urgent! I per això, s’ha de dir la veritat a la gent, als nostres ciutadans, perquè puguin decidir amb coneixement de cause a sobre el model que volem, entre tots, no els polítics, no els hotelers, ni els TTOO que tant han crescut gràcies sobre tot a les Illes Balears, no, el canvi l’hem de decidir entre tots, i per això ens hem de deixar d’embuts i dir les coses amb claredat. El canvi de model no sera possible de un altra forma, i sense canvi de model el destí turístic de les Illes Balears esta condemnat a agonitzar en els propers deu anys. Noltros decidim. Sort i seny! Tomeu Amengual i Ventolrà. Master en Planificació i Turisme Sostenible.
«Anterior   1 2 3 ... 37 38 39
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb